neurones Recull de
recursos per a
L'EMPRENEDORIA
SOCIAL A CATALUNYA
logoGeneralitat

logo
Per a rebre assessorament i acompanyament Per obtenir suport
econòmic i finançament
Per ampliar coneixements Per generar sinergies Per compartir espai i equipaments Recerca i altres
Vols formar part del Recull de Recursos per a l'Emprenedoria Social a Catalunya?
GLOSSARI Emprenedoria social Economia social i solidària Innovació social Impacte social Base de la Piràmide Escalabilitat Capital risc social
   
GLOSSARI

Escalabilitat

L’escalabilitat suposa la vocació d'expandir una forma de fer les coses a una escala més àmplies, partint de la convicció que les innovacions socials aportades contribueixen de manera efectiva a resoldre problemes socials i ambientals d'ampli abast.

Quanta més gent i entorns es puguin beneficiar d'una idea emprenedora fa que aquesta sigui escalable. Sovint les iniciatives emprenedores socials estan plenament obertes a ser copiades, a ser traslladades i adaptades a altres realitats, o replicades, a ser modificades, ampliades i emmotllades en el decurs del seu creixement.

Els recursos que siguin capaços d'incorporar aquesta dimensió seran els que contribuiran en bona mesura al creixement i expansió de l'emprenedoria social i a la seva visibilitat i impacte.


Emprenedoria social

El terme emprenedoria social s'utilitzà per primera vegada a la literatura anglosaxona sobre el canvi social entre els anys 60 i 70, si bé no va tenir reconeixement internacional fins a mitjans dels anys 80 amb l'impuls de l'organització Ashoka, una de les referents en l'acompanyament de l'emprenedoria social arreu del món, que després ha estat seguida per moltes altres. Parlem d'una corrent emprenedora formada per persones que tenen inquietuds davant de nous reptes socials i que proposen solucions innovadores per a resoldre'ls. Utilitzen estratègies empresarials per a organitzar, crear i administrar organitzacions orientades al canvi social, conciliant l'enfocament econòmic amb els reptes socials i ambientals que aborden; mesuren el seu retorn en termes de capital social.

Les fórmules d'emprenedoria social són molt diverses i segueixen diversos models a tot el món. L'anàlisi de l'emprenedoria social des de països anglosaxons se centra en la persona emprenedora, doncs aquesta es concep com l'alma mater de la iniciativa emprenedora social. La dimensió més col·lectiva de l’emprenedoria social ha restat al marge d’aquest enfocament. Aquesta dimensió sí ha estat analitzada més recentment en països francòfons i entronca amb la tradició cooperativa i amb la conceptualització de l'economia social i solidària.


Economia social i solidària

No existeix una única definició d'aquesta realitat econòmica però arreu s'observa que l'economia social i solidària està composada per iniciatives diverses que generen una economia plural, actuant tant en l'àmbit del mercat com en el no mercat, en pro d'un desenvolupament social i econòmic col·lectiu inclusiu.

En països francòfons es considera que l'economia social integra a les mutualitats, les cooperatives, les associacions i les fundacions. En canvi en països anglosaxons, és el sector no lucratiu i voluntari al què es considera economia social. A l'Estat espanyol l'any 2010 s'aprova la primera Llei d'Economia Social de l'Estat, que deixa molt oberta la seva definició tot integrant aquelles activitats econòmiques i empresarials que persegueixen o bé l'interès col·lectiu de qui les integren, bé l'interès general econòmic o social, o bé ambdós, i sempre atenent a uns principis rectors de:

  1. Primacia de les persones i del fi social sobre el capital, tot gestionant l'activitat de forma autònoma, transparent, democràtica i participativa.
  2. Aplicació dels resultats obtinguts de l'activitat econòmica principalment en funció del treball aportat.
  3. Promoció de la solidaritat interna i amb la societat, tot afavorint el compromís amb el desenvolupament local, la igualtat d'oportunitats entre dones i homes, la cohesió social, la inserció de persones en risc d'exclusió social, la generació d'ocupació estable i de qualitat, la conciliació de la vida personal, familiar i laboral i la sostenibilitat.

A Catalunya l'economia social i solidària aglutina un moviment format per una amalgama diversa d'iniciatives i organitzacions que propugnen una economia que prioritza el desenvolupament humà, social i ambiental.

Les iniciatives d'economia social i solidària acostumen a compartir la capacitat d'articular tres dimensions fonamentals: un projecte econòmic, una funció social i una gestió participativa, per això bona part de les organitzacions que la conformen són cooperatives. Habitualment el seu objectiu és fer front a les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comunes.

Les iniciatives d'economia social i solidària tenen, en general, una forta vocació de transformació, de manera que promouen una manera diferent de consumir, d'estalviar, de treballar i de fer empresa.


Innovació social

Uns dels primers documents que parla amb profunditat d'innovació social és un article de l'any 1982, “Les Innovations Sociales”, editat per Presses Universitaires de France. Inspirada en els plantejaments d'aquest document, neix a Québec la tradició de l'anàlisi en innovació social on, des de l'any 1986, el Centre de recherche sur les innovations sociales (CRISES) esdevé un espai d'investigació de referència mundial que, més tard serà replicat a Estats Units, Àustria i altres llocs del món, també a Catalunya.

CRISES defineix la innovació social com "qualsevol enfocament, pràctica, intervenció, producte o servei, desenvolupat per qualsevol institució, organització o comunitat, l'aplicació del qual resol un problema, una necessitat o una aspiració de la societat, tot canviant les relacions socials o transformant un marc cultural."

Així doncs, aquesta forma d'innovació es defineix per la seva finalitat: respondre a reptes de la societat tot oferint solucions diferenciades. Ja sigui de caràcter tecnològic, de producte, d'organització o de mercat, la innovació social té sentit en un marc de desenvolupament ecològic, econòmic i humà.

Innovar socialment suposa aportar un benefici mesurable a una comunitat i, per tant, requereix d'una definició clara del seu impacte potencial i del seu cicle de vida. La innovació social sovint és el resultat d'un esforç col·lectiu, on el motor rau en la voluntat de compartir i transferir coneixement, d'estendre la innovació desenvolupada al major nombre possible de persones, espais i agents socio-econòmics.


Impacte social

Mesurar i visualitzar els impactes que tenen les iniciatives d'emprenedoria social és una de les claus per a desenvolupar tot el seu potencial. Si mesuren i donen a conèixer el seu impacte social, generen valor per als agents que intervenen en el mateix camp d'acció i, per tant, valoritzen també la seva activitat emprenedora.

Es tracta no només de mesurar el nombre de persones que es beneficien de l'acció emprenedora social, sinó de mesurar els beneficis socials que genera el procés que segueix la iniciativa per a fer les coses, així com els resultats que s'obtenen d'aquest procés un cop observat què passaria si la iniciativa emprenedora social no hagués intervingut.

Poder respondre a la pregunta de fins a quin punt la iniciativa emprenedora està canviant aquella realitat que vol modificar, i oferir mesures fiables que visualitzin aquest canvi, és una de les claus del creixement i expansió del sector de l'emprenedoria social.

En termes d'obtenció de recursos econòmics, les iniciatives emprenedores socials han de poder mesurar el seu “Retorn Social d'Inversió” o “SROI” (segons les sigles en anglès). Quan els fons de capital risc social, les empreses, els fons filantròpics, les administracions públiques... inverteixen en iniciatives emprenedores socials, busquen proves de la rendibilitat social que ha generat la seva destinació financera. L'SROI indica el valor de l'impacte social des del punt de vista financer.


Base de la Piràmide

El terme "Base de la Piràmide" o "BOP" (segons les seves sigles en anglès), va ser popularitzat per primera vegada per l'economista C.K Prahalad al seu llibre "La Fortuna en la Base de la Pirámide". Es refereix a les persones amb ingressos per sota de la línia de la pobresa, que necessiten serveis i productes bàsics com medicaments, aigua, aliments, energia, transport o crèdit, i que per accedir-hi haurien de pagar un cost més elevat que les persones que es troben fora del risc de patir pobresa.

Es tracta d'un concepte i alhora d' un enfocament econòmic que apunta cap a la necessitat de trobar nous models de negoci que incloguin a milers de milions de persones que queden fora del sistema de mercat regular. No es tracta només de vendre'ls coses tan simples com aliments, bolquers o telefonia a preus justos, sinó que s'orienta la necessitat que s'associïn a la producció i comercialització dels mateixos. Així, aquells recursos que tinguin present la millora d'estratègies de BOP, contribuiran a consolidar les iniciatives emprenedores socials que s'hi adrecen.


Capital risc social

El capital risc social és un instrument d'inversió en projectes d'emprenedoria social, que renova la fórmula econòmica del capital risc a la creació de valor social. Es tracta d'un recurs de desenvolupament estratègic, adaptat a les necessitats i característiques específiques dels projectes en els que s'inverteix.

L'objecte principal del capital risc social consisteix en la participació temporal en el capital d'empreses socials, facilitant el finançament de projectes. Amb aquesta participació, els projectes socials empresarials augmenten el seu valor i poden produir impacte social i retornar el capital risc inicialment invertit

El capital risc social espera el retorn econòmic de la inversió i el retorn social. De nou, tal com s’apuntava amb el concepte d'impacte social, aquest retorn s'ha de poder mesurar.